Ajuntament de Sant Joan de Moro

Història de Sant Joan de Moró

EntradaLa nostra història ha estat unida al nostre veí poble de Vilafamés. Estes terres han estat ocupades pels més diversos pobladors, íbers, romans, que van deixar la seua important empremta en el Mas de Flors i musulmans, la creació d'un nucli cristià amb la Reconquesta i donació l'any 1238. Els orígens, com es veu, estan marcats per les més diverses cultures, però el primer indici del municipi cal buscar-ho més concretament en el cridat "Castell de Moró" del qual ja es tenen notícies l'any 1100 i que, enclavat en el Tossal del Mollet a uns 700 metres d'altura, va ser una possessió aragonesa i formant part del cinturó defensiu de Montornés.

Sant Joan de Moró es va mantindre i va evolucionar de forma semblant a la resta dels seus veïns, amb una base rural i agrícola, fins que en la dècada dels 70 es va unir a la forta estirada industrial i econòmica de l'Alcora amb el seu emergent sector del taulellet, produint un canvi estructural en el poble, passant a ser un nucli ceràmic d'importància i amb gran futur donada la seua proximitat a la capital de la província.

Com s'ha dit, la història del nostre municipi ve indiscutiblement unida al del veí poble de Vilafamés, del qual hem depés fins a 1990, any en què es va aconseguir la segregació definitiva. Ja des de 1957 s'havia posat en marxa l'expedient, encara que no va ser fins a 1987 quan el Tribunal Suprem va confirmar la seua segregació, convertint-nos en una comunitat amb identitat, més que definida pròpia.

 

Llocs d'interés

 

Itinerari Urbà i Patrimonial: Podríem definir-nos com xicotets, però acollidors. Distribuïts en un nucli principal i diversos perifèrics a este, és impossible fer un recorregut sense visitar distints punts, d'un entorn mescla d'història, cultura i patrimoni. La plaça del nostre poble serà el punt d'inici, en ella de recent remodelació, trobem la nostra Església Parroquial. Construïda com a ermita en 1887, quan a penes érem un nucli de cases. Presenta un ambient acollidor per la seua neteja i claredat, amb una sola nau rectangular, mereixent especial menció l'escala de fusta que puja al cor, la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, un Crist d'imitació romànica i les vidrieres obra de Fernando Vicent.

També en el nucli principal podrem visitar a pocs carrers d'allí. l'Ajuntament recentment construït, amb una línia moderna i sòbria, obra de Vicente Trilles. Ja en el seu interior, podrem accedir a alguna de les exposicions que allí es realitzen.

Si d'ací ens traslladem al Mas de Flors, trobarem un xicotet nucli amb els seus carrers angostos i traçat medieval, amb cases de construcció antiga i que ens retrotrauen a un passat llunyà. Este lloc, ja amb restes d'assentaments romans, és en si mateix, una obra d'art, podent-se descobrir els seus secrets millor guardats i les seues gents per a les que no pareix haver passat el temps. Des de fa uns anys s'està convertint en residència d'alguns intel·lectuals i artistes de renom mundial com "Ripollés" etc...

 Estos i altres llocs potser un poc més inaccessibles com "el Mas de Moró, Correntilla, Mas D´Armelers, Mas del Pí, Masianos, Boeta" poden visitar-se i trobar les seues gents i paratges. Uns dies en la localitat potser seran el millor per a poder assaborir estos llocs que, encara que un poc més recòndits, no han de perdre's.

 TossalItinerari Natural: La nostra població oferix al turista unes possibilitats d'exploració de la naturalesa molt poc conegudes, però amb un gran encant. Entre la infinitat de rutes possibles suggerirem al visitant una, que per la seua ubicació entre muntanyes es convertix en paradís natural amb gran abundància de flora i fauna autòctona, ideal per a la caça fotogràfica. La ruta s'inicia a l'eixida del municipi, en direcció NE. Ens dirigirem al "Barranc del Molí Roig", en l'enclavament denominat Pla de Lluch. Des d'este punt ascendirem per sendes a través del barranc entre el "Tossal del Mollet" i el "Tossal Blanc". El nostre inici pot ser "La Font del Mas de Moró", des d'esta font amb excepcional aigua, podrem ascendir veient el paisatge de la plana amb el propi poble als seus peus i a la llunyania, també observarem el veí municipi de l´Alcora. Ascendint pel nostre recorregut disfrutarem d'una esplèndida fauna i flora, d'un aire pur i fresc. Esta és una de les xicotetes rutes que es poden realitzar, amb l'encant dels paratges que inclús estan per descobrir.

 

Edificis i conjunts arquitectònics

 

El nostre patrimoni encara que reduït, ja que som un poble denominat com a tal des de fa poc temps, està vinculat al que som, per això invitem al visitant a conéixer-ho, per compendre també millor les seues gents. IglesiaL'Església Parroquial va ser construïda l'any 1887, quan érem un nucli de a penes deu o dotze cases. És el centre geogràfic dels nuclis limítrofs. Ja en 1910 el bisbe de Tortosa anomena un vicari. En 1941 es construïx l'altar major, hui desaparegut. En 1945 s'erigix el campanar. En 1968 patirà una gran reforma desapareixent prou elements decoratius. L'església amb unes dimensions adequades a la seua població és de planta rectangular de gran diafanitat, volta de mig punt i capelles col·laterals. Importància dins de la mateixa, té l'escala de caragol que ascendix el cor, tota ella en fusta, la imatge Mare de Déu de Dolors, un Crist amb imitació de talla romànica, la capella del sagrari i dos vidrieres de Fernando Vicent, representant iconogràficament a Sant Joan i Sant Miquel. AyuntamientoUn altre element important en la nostra comunitat, encara que de recent construcció és l'edifici que alberga a l'Ajuntament. Amb un caràcter clarament avantguardista, sintetitza en les seues formes grans elements cúbics, amb xicotetes concessions curvilínies en els cantons. A pesar de la seua solidesa de formes, la forma del seu cos inferior i superior, li donen una diafanitat i claredat de línies, ajudant a realçar-ho i unificar-ho amb l'entorn. El color perfectament estudiat fa que amb tons grisos-terrosos, s'integre en el seu entorn a pesar de la seua monumentalitat. Els materials combinen perfectament tant de marbre com metall, en una simbiosi que no distorsiona gens ni miqueta en la seua integració. L'arquitecte D. Vicente Trilles va saber crear una obra innovadora i que al mateix temps servirà com a segell identificatiu del municipi. No cal oblidar el poblat, ja citat per Cavanilles, que es troba en la part més elevada del Tossal del Mollet. Els vestigis de poblament allí trobats s'estenen en una superfície aproximada de cinc-cents metres i ocupada d'una forma desigual. En el costat NE s'observa les restes de la fortificació, mentres que el costat S correspon a la zona que va haver d'ocupar el poblat, les construccions del qual recolzades en el pendent, ocupen una extensió d'aproximadament cent metres. Es tracta d'un verdader i interessant complex arqueològic, tant per la seua estratègica situació com per la relativa facilitat amb què es diferencien cada una de les seues parts més significatives: una vila, una acròpolis, i un castell de forma rectangular l'ocupació del qual és constatable ja en la contornada del segle V i fins al IX.

Imatges: 
Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 

Formulari de cerca

Site developed with Drupal