Ajuntament de Sant Joan de Moro

Entorn Natural

Sant Joan de Moró es caracteritza per posseir un clima típicament mediterrani, amb estius calorosos, les temperatures del qual poden arribar a més de 30ºC i hiverns freds però suaus.

Respecte al relleu, principal agent que definix el paisatge, la zona N del terme municipal es caracteritza per un relleu de xicotetes llomes i valls amb una xarxa de barrancs encaixada i la zona sud i est presenten les majors elevacions del terme, amb la Serra de Portell i la Muntanya Mollet com a elements representatius. El centre i oest del terme es caracteritzen pel relleu suau i ondulat sobre materials més recents, on apareix el llit de la Rambla de la Viuda i l'embassament de Benadresa.

El municipi de Sant Joan de Moró, localitzat en la regió mediterrània occidental, presenta una vegetació típica d'ésta, dominada per espècies capacitades per a sobreviure després d'un període sec a l'estiu més o menys llarg.

Sant Joan de Moró es localitza en la província corológica Catalano-Valenciana-Provenzal, sector Valenciano-Tarraconés, presentant una vegetació bioclimàtica termomediterrànea prou homogènia, amb l'aparició de l'estadi mesomediterrani, i per tant, de la vegetació lligada al mateix, en les cotes més altes del terme municipal. La vegetació climàtica correspon als boscos de carrasca de la “Rubio longifoliae-Quercetum rotundifoliae” amb margalló (per damunt dels substrats calcaris en les cotes més baixes del terme) i sense el mateix en les cotes més elevades, i els boscos de sureres de “l'Asplenio onopteridis-Quercetum suberis”, per damunt de les arenoses del NE del terme municipal.

Els tres tipus de boscos compten amb una nul·la representació en el terme. Els carrascars i suredes climacics han sigut substituïts, d'una banda, pels maquies de “Querco-Lentiscetum”, muntanya davall densa d'un a dos metres d'alçada; pels matolls de la “Quercetum cocciferae”, formacions esclerofilies altes, denses i ombries; pels embolics de “Rosmarino-Ericion” i especialment per prats i herbatges de “Phlomido-Brachypodion”. Les pinnades són comunitats herbàrees secundàries, afavorides per la degradació dels sòls, els incendis i els interessos econòmics de l'home, però que en condicions naturals ocupen només els llocs amb sòls més pobres. En els barrancs amb una certa humitat apareixen joncedes de "Molinio-Holoschoenion"  i en els llocs permanent humits (fonts), comunitats de boga (Phragmition).

En la Rambla de la Viuda apareixen taques molt disperses de salcedes de "Salicon Triando-Eleagni”, entre els canyars i baladres de la “Nerietum oleandri”. Es pot trobar de forma aïllada pel terme restes de l'antiga vegetació climàtica, especialment individus de “Quercus rotundifolia” que com a màxim formen grups amb un xicotet nombre d'individus. Destaquen les següents unitats de vegetació:

  • Muntanya davall. Matolls.
  • Pastius.
  • Pinnades.
  • Vegetació de barrancs i rambles.
  • Vegetació de camps de cultiu.

El principal risc per a la vegetació de la zona el presenten els incendis forestals, que poden resultar catastròfics.

Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 

Formulari de cerca

Site developed with Drupal